L’ordre subjacent

Aquest projecte neix d’una inquietud analítica i formal: materialitzar visualment conceptes procedents de la física contemporània i les matemàtiques —com la superposició, la no linealitat, els patrons de Turing i la geometria fractal— posant-los en diàleg amb intuïcions històriques sobre la forma de l’univers. S’explora la idea d’un cosmos fractal, una estructura infinita on els mateixos patrons es reprodueixen de manera autosemblant independentment de l’escala, connectant així l’ordre invisible del microcosmos amb la immensitat de l’espai profund.

Més que oferir respostes definitives, el treball és un sistema en contínua iteració. Un encreuament entre art, ciència i pensament on les estructures repetitives, les retícules i el desenvolupament de sòlids platònics i arquimedians actuen com a llenguatge comú. En aquest sentit, la mateixa pràctica de la hibridació gràfica esdevé un reflex d’aquest univers fractal: processos de multiplicació geomètrica i sobreposició on cada nova capa, fragment o matriu conté l’eco i la complexitat de la totalitat.

Hibridació gràfica i processos

La producció s’articula mitjançant un flux de treball que dilueix les fronteres entre allò analògic i allò digital. La investigació combina eines de modelatge 3D i generació algorísmica amb tècniques d’estampació (calcografia, serigrafia i risografia).

A nivell cromàtic, l’obra se sosté sobre un contrast radical: l’estructura i l’ordre del blanc i negre sobre el paper conviuen amb intervencions vibrants de colors primaris (groc i blau elèctric) i accents disruptius en rosa flúor, desafiant l’estètica clàssica de l’estampa.

Més que oferir respostes definitives, el treball és un sistema en contínua iteració. Un encreuament entre art, ciència i pensament on les estructures repetitives, les retícules i el desenvolupament de sòlids platònics i arquimedians actuen com a llenguatge comú. En aquest sentit, la mateixa pràctica de la hibridació gràfica esdevé un reflex d’aquest univers fractal: processos de multiplicació geomètrica i sobreposició on cada nova capa, fragment o matriu conté l’eco i la complexitat de la totalitat.