Des de fa mil·lennis, la humanitat ha intentat entendre l’estructura de l’univers a través de la geometria. Figures com Plató, Euclides i Kepler, així com artistes com Albrecht Dürer i Cornelius Escher, han explorat la relació entre les formes pures i la realitat tangible, creant imatges i objectes de gran bellesa i complexitat. Aquesta obra s’insereix en aquest diàleg, combinant estudi geomètric amb un enfocament lúdic i experimental.

Al centre de la composició hi ha figures extretes de la obra de Wenzel Jamnitzer, mestre del manierisme geomètric, que va convertir sòlids platònics en formes d’exploració visual, allunyant-se de la idea de formes fixes i immutables. Aquesta idea va ser desenvolupada al segle XVI per Albrecht Dürer, que va introduir les figures de paper plegables per construir cossos geomètrics, afavorint una interacció física i creativa amb la geometria.

L’element estructural clau és el flexàgon o caleidocicle, descobert per Wallace Walker el 1958. Es tracta d’un anell tridimensional format per tetraedres interconnectats que giren contínuament gràcies a la flexibilitat de les seves unions, obrint noves perspectives sobre el plegat i la transformació geomètrica.

Aquesta peça no només és un homenatge als grans pensadors que han contribuït a la nostra comprensió de la geometria, sinó que també convida l’espectador a participar activament en aquesta exploració. La composició fusiona rigor i experimentació, informació i misteri. No pretén ser una exposició exhaustiva, sinó un estímul per a la imaginació, una finestra oberta a la fascinació geomètrica. L’obra convida a pensar i a descobrir noves maneres de doblegar la realitat com un full de paper.